At the crossroads of big science, open science, and technology transfer

Les grans infraestructures científiques s’enfronten a demandes creixents de responsabilitat pública, no només per la seva contribució al descobriment científic, sinó també per la seva capacitat de generar valor econòmic secundari. Per construir i operar les seves infraestructures sofisticades, sovint generen tecnologies frontereres dissenyant i construint solucions tècniques per a problemes d’enginyeria complexos i sense precedents. En paral·lel, la dècada anterior ha presenciat la ràpida irrupció de canvis tecnològics que han afectat la manera com es fa i es comparteix la ciència, cosa que ha comportat l’emergència del concepte d’Open Science (OS). Els governs avancen ràpidament vers aquest paradigma de OS i demanen a les grans infraestructures científiques que "obrin" els seus processos científics. No obstant, aquestes dues forces s'oposen, ja que la comercialització de tecnologies i resultats científics requereixen normalment d’inversions financeres importants i les empreses només estan disposades a assumir aquest cost si poden protegir la innovació de la imitació o de la competència deslleial. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu comprendre com les noves aplicacions de les TIC afecten els resultats de la recerca i la transferència de tecnologia resultant en el context de les grans infraestructures científiques. La tesis pretén descobrir les tensions entre aquests dos vectors normatius, així com identificar els mecanismes que s’utilitzen per superar-les. La tesis es compon de quatre estudis: 1) Un estudi que aplica un mètode de recerca mixt que combina dades de dues enquestes d’escala global realitzades online (2016, 2018), amb dos cas d’estudi de dues comunitats científiques en física d’alta energia i biologia molecular que avaluen els factors explicatius darrere les pràctiques de compartir dades per part dels científics; 2) Un estudi de cas d’Open Targets, una infraestructura d’informació basada en dades considerades bens comuns, on el Laboratori Europeu de Biologia Molecular-EBI i empreses farmacèutiques col·laboren i comparteixen dades científiques i eines tecnològiques per accelerar el descobriment de medicaments; 3) Un estudi d’un conjunt de dades únic de 170 projectes finançats en el marc d’ATTRACT (un nou instrument de la Comissió Europea liderat per les grans infraestructures científiques europees) que té com a objectiu comprendre la naturalesa del procés de serendipitat que hi ha darrere de la transició de tecnologies de grans infraestructures científiques a aplicacions comercials abans no anticipades. ; i 4) un cas d’estudi sobre la tecnologia White Rabbit, un hardware sofisticat de codi obert desenvolupat al Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) en col·laboració amb un extens ecosistema d’empreses.Las grandes infraestructuras científicas se enfrentan a crecientes demandas de responsabilidad pública, no solo por su contribución al descubrimiento científico sino también por su capacidad de generar valor económico para la sociedad. Para construir y operar sus sofisticadas infraestructuras, a menudo generan tecnologías de vanguardia al diseñar y construir soluciones técnicas para problemas de ingeniería complejos y sin precedentes. Paralelamente, la década anterior ha visto la irrupción de rápidos cambios tecnológicos que afectan la forma en que se genera y comparte la ciencia, lo que ha llevado a acuñar el concepto de Open Science (OS). Los gobiernos se están moviendo rápidamente hacia este nuevo paradigma y están pidiendo a las grandes infraestructuras científicas que "abran" el proceso científico. Sin embargo, estas dos fuerzas se oponen, ya que la comercialización de tecnología y productos científicos generalmente requiere importantes inversiones financieras y las empresas están dispuestas a asumir este coste solo si pueden proteger la innovación de la imitación o la competencia desleal. Esta tesis doctoral tiene como objetivo comprender cómo las nuevas aplicaciones de las TIC están afectando los resultados científicos y la transferencia de tecnología resultante en el contexto de las grandes infraestructuras científicas. La tesis pretende descubrir las tensiones entre estas dos fuerzas normativas e identificar los mecanismos que se emplean para superarlas. La tesis se compone de cuatro estudios: 1) Un estudio que emplea un método mixto de investigación que combina datos de dos encuestas de escala global realizadas online (2016, 2018), con dos caso de estudio sobre dos comunidades científicas distintas -física de alta energía y biología molecular- que evalúan los factores explicativos detrás de las prácticas de intercambio de datos científicos; 2) Un caso de estudio sobre Open Targets, una infraestructura de información basada en datos considerados como bienes comunes, donde el Laboratorio Europeo de Biología Molecular-EBI y compañías farmacéuticas colaboran y comparten datos científicos y herramientas tecnológicas para acelerar el descubrimiento de fármacos; 3) Un estudio de un conjunto de datos único de 170 proyectos financiados bajo ATTRACT, un nuevo instrumento de la Comisión Europea liderado por grandes infraestructuras científicas europeas, que tiene como objetivo comprender la naturaleza del proceso fortuito detrás de la transición de las tecnologías de grandes infraestructuras científicas a aplicaciones comerciales previamente no anticipadas ; y 4) un estudio de caso de la tecnología White Rabbit, un sofisticado hardware de código abierto desarrollado en el Consejo Europeo de Investigación Nuclear (CERN) en colaboración con un extenso ecosistema de empresas.Big science infrastructures are confronting increasing demands for public accountability, not only within scientific discovery but also their capacity to generate secondary economic value. To build and operate their sophisticated infrastructures, big science often generates frontier technologies by designing and building technical solutions to complex and unprecedented engineering problems. In parallel, the previous decade has seen the disruption of rapid technological changes impacting the way science is done and shared, which has led to the coining of the concept of Open Science (OS). Governments are quickly moving towards the OS paradigm and asking big science centres to "open up” the scientific process. Yet these two forces run in opposition as the commercialization of scientific outputs usually requires significant financial investments and companies are willing to bear this cost only if they can protect the innovation from imitation or unfair competition. This PhD dissertation aims at understanding how new applications of ICT are affecting primary research outcomes and the resultant technology transfer in the context of big and OS. It attempts to uncover the tensions in these two normative forces and identify the mechanisms that are employed to overcome them. The dissertation is comprised of four separate studies: 1) A mixed-method study combining two large-scale global online surveys to research scientists (2016, 2018), with two case studies in high energy physics and molecular biology scientific communities that assess explanatory factors behind scientific data-sharing practices; 2) A case study of Open Targets, an information infrastructure based upon data commons, where European Molecular Biology Laboratory-EBI and pharmaceutical companies collaborate and share scientific data and technological tools to accelerate drug discovery; 3) A study of a unique dataset of 170 projects funded under ATTRACT -a novel policy instrument of the European Commission lead by European big science infrastructures- which aims to understand the nature of the serendipitous process behind transitioning big science technologies to previously unanticipated commercial applications; and 4) a case study of White Rabbit technology, a sophisticated open-source hardware developed at the European Council for Nuclear Research (CERN) in collaboration with an extensive ecosystem of companies

Accelerating zero knowledge proofs

Les proves de coneixement zero són una eina criptogràfica altament prometedora que permet demostrar que un predicat és correcte sense revelar informació addicional sobre aquest. Aquestes tipus de proves són útils en aplicacions que requereixen tant integritat computacional com privadesa, com ara verificar la correcció dels resultats d'una computació delegada a una altra entitat, on hi poden haver involucrats valors d'entrada confidencials. Tanmateix, té un impediment que obstaculitza la seva adopció pràctica: el procés potencialment lent de generació de les proves. Així doncs, aquest projecte explora la viabilitat d'accelerar les proves de coneixement zero mitjançant hardware, amb l'objectiu de superar aquest obstacle crític.Las pruebas de conocimiento cero representan una herramienta criptográfica altamente prometedora que permite demostrar la corrección de un predicado sin revelar información adicional. Estas pruebas son útiles en aplicaciones que requieren tanto integridad computacional como privacidad, como por ejemplo la validación de los resultados de una computación delegada a otra entidad, donde pueden estar involucrados valores de entrada confidenciales. Sin embargo, existe un desafío significativo que obstaculiza su adopción práctica: el proceso potencialmente lento de generación de pruebas. Como resultado, este proyecto explora la viabilidad de acelerar las pruebas de conocimiento cero utilizando hardware, con el objetivo de superar este obstáculo crítico.Zero-knowledge proofs represent a highly promising cryptographic tool that enables the validation of a statement's correctness without revealing any supplementary information. These proofs find utility in applications demanding both computational integrity and privacy, such as validating outsourced computation results, where confidential input values may be involved. However, a significant challenge hinders their practical adoption: the potentially time-consuming process of generating proofs. Consequently, this project investigates the feasibility of accelerating zero-knowledge proofs using hardware, aiming to overcome this critical hurdle.Outgoin

Projecte d'urbanització del sector Bellavista a Sant Joan Despí

El present document contempla el projecte d'urbanització del sector Bellavista, que compren una superfície de 130.263m2 de sòl urbanitzable, localitzada dins del terme municipal de Sant Joan Despí. El territori s'ubica en un entron delimitat per la N-340, l'autopista B-23, el sector residencial del Pla del Vent i el polígon industrial de Pont Reixat.La necessitat de planificació del sector Bellavista deriva del Pla General del 2002 i del Pla Parcial aprovat per la Direcció d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya el 2003. En base a aquestes directrius, al 2008 es va aprovar el Projecte Executiu d'Urbanització del Sector Bellavista. Actualment el projecte està pendent de ser executat, i per tant el terreny segueix sense estar urbanitzat.En el present projecte s'analitza la geometria d'urbanització del Projecte Executiu del Sector Bellavista, així com les variables socioeconòmiques de l'entorn i es planteja una nova ordenació més adequada a la zona, basada en un canvi percentual dels usos del sòl. Aquesta nova altenativa estableix un nou barri on es barregen en una determinada proporció usos d'habitatge i usos d'activitat per tal d'adequar-se al creixent desenvolupament terciari, d'oficines i hoteler que ha experimentat l'àmbit de Tv3 de Sant Joan Despí. La proposta també s'emmarca dins de les àrees d'usos mixtes que aporten un alt valor de sostenibilitat urbana. Això evita barris massa especialitzats, i garanteix que es mantingui un nivell d'activitat durant tots els períodes setmanals.El repartiment dels diferents usos dins dels sector s'ha fet en base als criteris de continuïtat i permeabilitat entre els barris del Pla del Vent i Pont Reixat.D'acord amb la nova alternativa escollida, es dissenya, es dimensiona i es pressuposten les obres necessàries per tal de dur a terme la urbanització completa. Les xarxes de serveis sovint requereixen actuacions fora de l'àmbit establert per tal de resoldre la connexió amb les xarxes existents o inclús fer modificacions dels serveis actuals. En cadascun dels annexes es justifica i es tracta l'alternativa escollida.Finalment, es fa una proposta de connexió entre el sector i el barri de Fontsanta, situat a l'altra banda de l'autopista

Estudi d’inundabilitat del sector S-8, al T.M. d’Ascó

L’actuació “Sector S-8 a Ascó”, al terme municipal d’Ascó (Ribera d’Ebre) s’ubica al sud de la Central Nuclear d’Ascó i limita per l’est amb el riu Ebre. El nucli urbà d’Ascó es troba al sud de l’actuació. L’objecte d’aquest estudi és caracteritzar el comportament hidràulic del barranc de la Peixera i el barranc ubicat a la zona de “Los Aubals”, en endavant barranc de Los Aubals, a fi i efecte d’avaluar les condicions d’inundabilitat i proposar, si s’escauen, les actuacions que calgui aplicar per a poder compatibilitzar els usos del sòl definits en el planejament amb la zonificació de l’espai fluvial i el risc associat a les inundacions, d’acord amb l’article 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. La metodologia d’estudi que s’ha seguit en el present document es basa principalment en els criteris tècnics establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua en el document “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, de març de 2003. Concretament, l’esquema d’estudi ha consistit en: - Realització d’un estudi hidrològic de la conca d’aportació del barranc de la Peixera i el barranc de Los Aubals mitjançant el Mètode Racional per tal de determinar els cabals punta d’avinguda que es produirien durant episodis de tempesta associats a diferents períodes de retorn (10, 100 i 500 anys). - Simulació de les avingudes del barranc de la Peixera i el barranc de Los Aubals en règim gradualment variat mitjançant el model matemàtic HEC-RAS, realitzat a partir de la informació topogràfica disponible –cartografia 1/5000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (en endavant ICC)– i d’una campanya de reconeixement per a la caracterització dels cursos fluvials i les estructures existents. - Aplicació de la directriu de preservació front als riscos d’inundació establerta al Reglament de la Llei d’Urbanisme (decret 305/2006 de 18 de juliol, Article 6), per determinar la compatibilitat d’ús del sòl en relació al risc d’inundabilitat i proposar aquelles actuacions que siguin necessàries per aconseguir aquesta compatibilitat d’usos d’acord amb el propi Reglament i l’aplicació de les recomanacions tècniques per al disseny d’infrastructures que interfereixen amb l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua

Estudi experimental del flux concentrat de llims en un canal

Els efectes que produeix el transport de sediment fi en suspensió en fluxos d’aigua són de gran importància en rius que contenen una gran càrrega de llims i argila, com és el cas del Pilcomayo. Per tal de fer front als problemes ambientals i econòmics que generen aquests rius és important conèixer i poder caracteritzar el comportament del seu flux amb càrrega de rentat provinent de la conca. Per intentar caracteritzar el flux en presència de sediment fi assimilable a la càrrega de rentat, en aquesta tesina es realitza un estudi experimental que consisteix en la preparació i realització d’un conjunt d’experiments així com un anàlisi de resultats per tal de donar resposta a diferents objectius fixats prèviament. La experimentació s’ha realitzat en un canal de laboratori de fons pla que funciona a través d’un circuit hidràulic en el que no hi ha pèrdues i que per tant el volum d’aigua en circulació es manté sempre constant. L’objectiu principal consisteix en determinar si existeix una primera concentració limitant de càrrega de rentat a partir de la qual el material comença a dipositar al fons i en cas d’existir saber si hi ha una segona concentració limitant a partir del qual el fons ja està totalment format. Per a portar a terme aquest objectiu s’ha treballat amb un sediment format per sílice, amb partícules de mides equivalents a les mides dels llims, les quals són més petites que el valor teòric màxim de la càrrega de rentat. Partint de condicions d’aigua clara, aquest sediment s’ha introduït en el sistema en diferents fases, cadascuna de les quals conté el sediment afegit més l’acumulat en les altres fases. A cada fase s’han fet un seguit d’observacions, mostrejos i una presa de dades de velocitat en una zona de treball localitzada aigües avall del canal. Amb les dades dels mostrejos i de les velocitats s’han obtingut perfils de concentracions i de velocitats al llarg del calat. A partir d’una concentració elevada s’ha deixat d’introduir sediment, i per a posteriors experiments la metodologia ha consistit en la presa de dades de velocitat instantània amb un ADV, que alhora han donat informació sobre l’evolució de la formació del fons. Amb les observacions fetes, sembla que existeix una primera concentració limitant que depèn del temps de circulació del flux i de la concentració del flux, a partir de la qual es comença a formar el fons. Les formes arrodonides i acabades amb punxa que es formen inicialment s’acaben transformant en una tipologia de dunes, les dimensions de la qual van creixent fins que la cresta assoleix una alçada màxima.  A partir d’aquí s’assoleix la segona concentració limitant, i les formes de fons es desplacen sense augmentar la seva altura, de manera que el sediment que se segueix dipositant al fons forma un dipòsit que va creixent amb el temps. Els resultats obtinguts permeten intuir que quan es produeix aquesta primera concentració limitant, la concentració al fons és inferior a la concentració en cotes superiors i per altra banda la distribució de la concentració al llarg del calat es fa més i menys uniforme de manera cíclica.   No obstant cal més experimentació per tal de poder determinar si una vegada el fons ha estat completament format, el transport de fons generat per aquesta càrrega de rentat és assimilable al transport de fons amb material provinent de la llera

Comprender lo virtual: conclusiones de un estudio evaluativo sobre reconstrucciones virtuales en los museos arqueológicos

[ES] El objetivo de esta ponencia es presentar las conclusiones de un proyecto de investigación a medio plazo llevado a cabo en distintos museos europeos, con el objetivo de obtener datos empíricos sobre la contribución específica de la Realidad Virtual para la difusión de la Arqueología, su integración desde un punto de vista museográfico y su percepción y uso real por parte del público. La intención última de este proyecto es proporcionar un marco teórico-práctico general para el uso de la Realidad Virtual en el ámbito del patrimonio cultural, en el que se puedan encontrar las bases de su utilidad específica, instrumentos para su evaluación y, sobre todo, guías de diseño para futuras aplicaciones.[EN] This paper aims at presenting the conclusions of a middle-term research project undertaken in several European museums in order to obtain empirical data about the specific contribution of Virtual Reality for the dissemination of Archaeology, its integration in exhibitions and its perception and real use by audiences. The ultimate aim of this research project is to provide a theoretical and practical framework for the use of Virtual Reality in the Cultural Heritage field, in which professionals can find the basis of its specific usefulness, tools for its evaluation and, above all, guidelines for the design of future applications.Los estudios presentados en este artículo han sido financiados por la Generalitat de Catalunya (FI, III Pla de Recerca de Catalunya 2001/2004; Beatriu de Pinós, 2007 BP-A 00059), la Unión Europea (CHIRON: Cultural Heritage Informatics Investigación Oriented Network, 2005-2008, MEST-CT-2004-514539), la Secretaría General de Investigación y Tecnología de Grecia y la British Academy (Visiting Fellowship, VF2008/49113).Pujol Tost, L. (2010). Comprender lo virtual: conclusiones de un estudio evaluativo sobre reconstrucciones virtuales en los museos arqueológicos. Virtual Archaeology Review. 1(1):157-161. https://doi.org/10.4995/var.2010.5139OJS15716111ECONOMOU, M. y PUJOL, L. (2006): "Educational tool or expensive toy? Evaluating VR evaluation and its relevance for Virtual Heritage", en New Heritage. New media and cultural heritage, Oxon, Routledge.FORTE, M., PESCARIN, S. y PUJOL, L. (2006): "VR applications, new devices and museums: visitors' feedback and learning. A preliminary report", en The e-volution of Information Technology in Cultural Heritage. Where Hi-Tech Touches the Past: Risks and Challenges for the 21st century. Proceedings of the 7th International Symposium on Virtual reality, Archaeology and Cultural Heritage, VAST2006. Full papers volume, Nicosia, Cyprus, Eurographics.GAITATZES, A., CHRISTOPOULOS, D. y ROUSSOU, M. (2001): "Reviving the past: Cultural Heritage meets Virtual Reality", en Virtual Reality, Archaeology and Cultural Heritage. Proceedings of the VAST2001 Conference, pp. 103-110. http://dx.doi.org/10.1145/584993.585011PUJOL, L. (2008): "Does virtual archaeology exist?" en Layers of perception. Advanced technological means to illuminate our past. Proceedings of the 35th International Conference on Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology, CAA2007, Berlin 2-6, 2007, Bonn, Rudolf Habelt GmbH, pp. 101-107.PUJOL, L. y ECONOMOU, M. (2006): "Evaluating the Social Context of ICT Applications in Museum Exhibitions", en The e-volution of Information Technology in Cultural Heritage. Where Hi-Tech Touches the Past: Risks and Challenges for the 21st century. Proceedings of the 7th International Symposium on Virtual reality, Archaeology and Cultural Heritage, VAST2006. Full papers volume, Eurographics, pp. 219-228.PUJOL, L. y ECONOMOU, M. (2007): "Exploring the suitability of Virtual Reality interactivity for exhibitions through an integrated evaluation: the case of the Ename Museum", en Museology, International Scientific Electronic Journal nº 4.PUJOL, L. y ECONOMOU, M. (2008): "Worth a thousand words? The usefulness of immersive virtual reality for learning in cultural heritage settings", en Proceedings of the 14th Conference on Virtual Systems and Multimedia (VSMM08), Limassol, VSMM, Full papers volume, pp. 287-295.PUJOL, L. y SUREDA, M. (2008): "Vers une réalité virtuelle véritablement intéractive", en Actes du Colloque Virtual Retrospect 2007, Bordeaux, Ausonius Editions, 3, pp. 77-81.VOM LEHN, D., HEATH, C. y HINDMARSH, J. (2005): "Rethinking interactivity: design for participation in museums and galleries", en Re-thinking Technolgy in Museums: Towards a New Understanding of People's Experience in Museums, Limerick, Ireland

Capturing the Visitor Profile for a Personalized Mobile Museum Experience: an Indirect Approach

An increasing number of museums and cultural institutions around the world use personalized, mostly mobile, museum guides to enhance visitor experiences. However since a typical museum visit may last a few minutes and visitors might only visit once, the personalization processes need to be quick and efficient, ensuring the engagement of the visitor. In this paper we investigate the use of indirect profiling methods through a visitor quiz, in order to provide the visitor with specific museum content. Building on our experience of a first study aimed at the design, implementation and user testing of a short quiz version at the Acropolis Museum, a second parallel study was devised. This paper introduces this research, which collected and analyzed data from two environments: the Acropolis Museum and social media (i.e. Facebook). Key profiling issues are identified, results are presented, and guidelines towards a generalized approach for the profiling needs of cultural institutions are discussed

The main challenges of cultural institutions with online communication in the 2.0 revolution

[EN] Having a greater presence and good communication in the digital world has become a transcendental point for cultural institutions. Despite attempts to improve this relationship, many Spanish museums still do not understand issues such as: the value that this kind of communication can offer the entity, the type of relationship has to be established with digital users and the long-term benefits that it can generate, among other aspects. In this article, it is intended to give visibility to the main challenges that cultural organizations must face regarding the management of their social networks, showing proposals that have been carried out from some institutions that have not hesitated to participate in the 2.0 revolution.[ES] Tener una mayor presencia y una buena comunicación en el mundo digital se ha convertido en un punto trascendental para las instituciones culturales. A pesar de los intentos para mejorar esta relación, muchos museos españoles continúan sin comprender cuestiones como: el valor que esta clase de comunicación puede ofrecer a la entidad, el tipo de relación se ha de establecer con los usuarios digitales y los beneficios a largo plazo que puede generar, entre otros aspectos. En el presente artículo, se pretende dar visibilidad a los principales retos que las organizaciones culturales deben afrontar respecto a la gestión de sus redes sociales, mostrando propuestas que se han llevado a cabo desde algunas instituciones que no han dudo en participar en la revolución 2.0.Chic Pujol, L. (2018). Los principales retos de las instituciones culturales con la comunicación online en la revolución 2.0. Culturas. Revista de Gestión Cultural. 5(2):20-28. doi:10.4995/cs.2018.10793SWORD202852BELLIDO GANT, María Lluïsa, 2001. Arte, museos y nuevas tecnologías. Gijón: Editorial Trea.BELLIDO GANT, María Lluïsa, 2009. Los nuevos hábitos de consumo cultural. Amigos de los museos: boletín informativo. Museos, nuevas tecnologías y sociedad, 29, 2009, pp. 13 - 17.CANO TENORIO, Rafael; ROSTOLL ARIZA, Jesica, 2018. Uso de las redes sociales en museos internacionales [en línea]. Revista de la asociación Española de Investigación de la comunicación, 5(9), pp. 41-49, [Consultado: 10 septiembre 2018]. Disponible en:CELAYA, Javier, 2012. Más allá del marketing de museos en las redes sociales. TELOS, Cuadernos de comunicación e innovación, 90, enero-marzo, pp. 106-107.CLAES, Florencia; DELTELL, Luis, 2014. Museos sociales: perfiles museísticos en Twitter y Facebook 2012-2013. El profesional de la información, 23(6), pp. 594-602. https://doi.org/10.3145/epi.2014.nov.06.COLE, Jason,2016. Examining Facebook. Practice: The Case of New Zealand Provincial Rugby. New Zealand: Massey University.EVANS, Dave; MCKEE, Jake, 2010. Social Media Marketing: The next generation of Business Engagement. Indianapolis: Wiley Publishing.GARCÍA GALERA, María del Carmen; DEL HOYO HURTADO; Mercedes; FERNÁNDEZ MUÑOZ, Cristóbal, 2014 Las redes sociales en la cultura digital: percepción, participación, movilización. Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 1(1), pp. 12-18.JIMÉNEZ-ORELLANA, Luis Jesús, 2016. Museos y comunicación 2.0, situación en España. Documentación de la información, 39, pp. 177-203.LI, Charlene; BERNOFF, Josh, 2009. El mundo groundswell: como aprovechar los movimientos sociales espontáneos en la red. Barcelona: Aibana Productora.MARTÍNEZ-SANZ, Raquel, 2012 Estrategia comunicativa digital en el museo. El profesional de la información, 21(4), pp. 391-395. https://doi.org/10.3145/epi.2012.jul.10.MERÍN, Clara, 2015 Museos y redes sociales: de la difusión a la interacción [en línea]. Ende Comunicación, 14 septiembre 2015. [Consultado: 7 septiembre 2018]. Dispobible en:MERÍN, Clara, 2018 Estrategias digitales en museos: ejemplos y buenas prácticas [en línea]. Ende Comunicación, 21 marzo 2018. [Consultado: 11 septiembre 2018]. Disponible en:OHLOSON, Jen; VILLAESPESA, Elena, 2014 Evaluation report - The 1840s GIF Party [en línea]. Tate Digital. Disponible en: .VILLAESPESA, Elena, 2012. Museos y apps, creando experiencias en el móvil del visitante [en línea]. ICOM CE Digital, 5, pp. 18-23. Disponible en:VILLAESPESA, Elena, 2017 Marco de evaluación de las redes sociales [en línea]. Arte & Metrica, 17. [consultado: 11 septiembre 2018]. Disponible en:WELSH, Peter, 2004. Re-configuring museums. Museum management and curatorship, 20(2), pp. 103-130

From Personalization to Adaptivity: Creating Immersive Visits through Interactive Digital Storytelling at the Acropolis Museum

Storytelling has recently become a popular way to guide museum visitors, replacing traditional exhibit-centric descriptions by story-centric cohesive narrations with references to the exhibits and multimedia content. This work presents the fundamental elements of the CHESS project approach, the goal of which is to provide adaptive, personalized, interactive storytelling for museum visits. We shortly present the CHESS project and its background, we detail the proposed storytelling and user models, we describe the provided functionality and we outline the main tools and mechanisms employed. Finally, we present the preliminary results of a recent evaluation study that are informing several directions for future work